Avui tractarem en vers a dos sistemes educatius, com a part principal i aspecte comparador tenim l’educació espanyola/catalana i per l’altra part i com a aspecte a comparar tenim l’educació finlandesa.
La nostra educació ha estat molt qüestionada en els últims anys, i és per això que ens hem fixat amb l’educació finlandesa, que actualment està considerada com a la millor educació vigent. En aquest post intentarem esbrinar el perquè de l’eficàcia educativa finlandesa o els errors en l’educació espanyola.
Si bé és cert que l’atenció recau en l’educació, però per arribar a tenir aquesta bona educació s’han hagut de donar una sèrie d’aspectes q afavoriran el desenvolupament del que serà el millor sistema educatiu. La renda per càpita, el PIB o el desús del petroli son alguns dels pocs aspectes que fan que és pugui potenciar l’educació. No està concretament vinculat però d’una manera indirecta les característiques de la població afecten en el desenvolupament de l’educació pròpia.
A continuació explicaré algunes de les diferencies dels sistemes educatius, és obvi que n’hi han moltes però m’he basat en aquelles que m’han cridat més l’atenció i que tenen més rellevància.
- El sistema educatiu finlandès és gratuït (el material no es paga), de manera que implica que hi ha un control estatal dels estudiants. L’estat vol que els estudiants estiguin ben cuidats, que el nen estigui en un entorn còmode i que els pares en facin un seguiment. Això fa que la família sigui la més responsable en educació i molt implicada. A més, les mares i els fills estan altament protegits per l’Estat. El servei de menjador també és gratuït i garanteix una dieta adequada marcada pel Consell de Pediatria. Creuen que si un no està ben alimentat i funciona correctament, no es desenvoluparà tot el potencial de la persona.
- A Finlàndia, l’horari escolar és més curt que aquí, cosa que permet a l’alumne tenir un període de descans intel·lectual i tendeix a veure les classes amb més motivació. Tanmateix, la manera com s’imparteix la classe a Finlàndia és molt diferent. Els estudiants tenen pocs deures i poden centrar-se més en activitats extraescolars i en la lectura en el seu temps lliure. Mentre que, a Espanya, la majoria dels nens quan arriben a casa tenen moltes tasques i un temps lliure insuficient.
- Pel que fa al nombre d’alumnes de cada classe, es pot comparar amb les escoles catalanes i espanyoles, amb una proporció d’alumnes a classes de 25 a 30, independentment de les seves capacitats i característiques. En canvi, els finlandesos tenen un màxim de 15 nens per classe i, per a un nen amb necessitats educatives especials greus (NEE), aquest nombre es redueix a 10.
- El 54% dels estudiants finlandesos tenen notables i excel·lents habilitats. Per tant, ocupen el primer lloc en comprensió lectora i el segon en matemàtiques i ciències.
- La millora més gran en l’aprenentatge és la consciència de lectura, tot i que comencen l’escola als 7 anys arriben a l’escola amb una bona comprensió lectora ja que des de ben petit el 80% de les famílies finlandeses van a les biblioteques un cop per setmana per llegir 2 o 3 llibres.
- Els programes de televisió i cinema es transmeten en l’idioma oficial i també tenen subtítols, de manera que la motivació per aprendre a llegir existeix, en canvi aquí, s’abstenen de posar-los i això genera uns resultats tant diferents en les proves PISA, ja que Finlàndia supera a Espanya.
- L’escola és obligatòria durant 9 anys, de manera que comença als 7 perquè es considera el millor moment per aprendre a llegir i després acaba als 16. Totes les escoles finlandeses tenen psicòlegs, logopedes, metges i infermeres perquè creuen que, per aprendre, cal atendre els estudiants tant com sigui possible.
- Als països nòrdics, el prestigi de la professió i formació del professorat és molt superior. A Finlàndia, la nota de tall és molt alta. El salari del professor és bo, però no és gaire diferent d’aquí, i l’estatus social és elevat. Són molt capaços. i la gent pensa que ser professor és un privilegi i un honor.
- Espanya encara es basa en classes magistrals, on el personatge principal és el llibre de text o la pissarra escrita pel professor. D’altra banda, Finlàndia intenta despertar la curiositat, la capacitat experimental i la creativitat dels nens.
Tota aquesta metodologia genera un resultats acadèmics excel·lents i és per això que ara ens fixarem en els resultats en competència científica, lectura i matemàtica, realitzats mitjançant la prova PISA. Agafarem un informe PISA del 2006 i un informe del 2013 per veure si hi ha evolució cap al sistema educatiu finlandès.
Podem observar la gran diferència de resultats entre Espanya i Finlàndia, ja que el país nòrdic és situa en el top 10 als tres aspectes comparables, quedant en segon lloc a ciències. Mentre que Espanya no és situa en cap dels aspectes en el top 10, inclús passat 13 anys d’un informe a l’altre és segueix quedant per davall de la mitja que marca la OCDE i l’UE.
Amb aquetes dades podem concloure que els aspectes que s’estan treballant a Espanya no estan dissenyats de la millor manera possible per afavorir el rendiment acadèmic, hem pogut comprovar que amb menys hores lectives els resultats poden ser majors per tant hem de començar a adequar-nos als sistema finlandès, o sinó, com a mínim començar a aplicar punts favorables que ajudin a la progressió del sistema educatiu.
Tot i els esforços posats, encara no es veu clarament la diferència entre l’èxit en educació d’un país com Finlàndia i el fracàs estrepitós d’Espanya? Encara que ja s’hagin fet uns certs retocs en l’ensenyament, hauria de revisar-se amb urgència el sistema educatiu espanyol posant l’accent en la formació del professorat i en les assignatures en les quals han de destacar els alumnes, tan importants com la llengua, les matemàtiques i els idiomes si tenim encara esperança en què els nostres joves d’avui puguin ser ciutadans ben formats, responsables per al futur.
WEBGRAFIA
- https://javiermegias.com/blog/2010/03/finlandia-excelencia-en-la-educacion-clave-de-la-innovacion/
- https://www.institutohemingway.com/es/blog/542/diferencias-con-el-sistema-educativo-de-finlandia-y-espana-tambien-en-aprendizaje-de-idiomas.html
- https://www.educacionyfp.gob.es/dctm/inee/internacional/pisa2012/boletin22pisa2012.pdf?documentId=0901e72b8178aae2
- https://www.ccma.cat/video/embed/4368870/
Espero que us hagi servit la meva aportació, no dubtis en deixar la teva opinió. Ens veiem la setmana que ve amb un nou post.
Psicologia de l'educació 